Introducció: Els segles del canvi

T'enfrontes a una època de transformacions brutals que van canviar per sempre la història d'Espanya. Entre el segle XVIII i 1875, el país va passar de ser una monarquia absolutista tradicional a intentar convertir-se en un estat liberal modern.

Durant aquests anys veuràs com es desenvolupa la crisi de l'Antic Règim (1808-1833), quan les velles estructures feudals es van ensorrar. Després arribarà la construcció de l'estat liberal (1833-1874), un procés ple d'inestabilitat però que va posar les bases de l'Espanya contemporània.

Recorda: Aquest és el període en què Catalunya perd les seves institucions amb els Decrets de Nova Planta però també quan comença la seva industrialització com a "fàbrica d'Espanya".

El segle XVIII: L'Antic Règim es manté però canvia

El segle XVIII arranca amb Felip V i la nova dinastia dels Borbó després de la Guerra de Successió. Per a Catalunya, això significa la derrota de l'11 de setembre de 1714 i els Decrets de Nova Planta, que eliminen les institucions catalanes i imposen el model centralista castellà.

L'Antic Règim continua dominant amb la seva estructura social d'estaments privilegiats (noblesa i clero) i no privilegiats (la resta). L'economia segueix sent majoritàriament agrària, amb terres amortitzades que no es poden comprar ni vendre.

Però cap a mitjans segle arriben les idees de la Il·lustració amb Carles III i el despotisme il·lustrat. Tot i això, amb Carles IV les reformes s'aturen per por de la Revolució Francesa (1789).

Punt clau: Tot i les limitacions polítiques, Catalunya comença a desenvolupar una indústria tèxtil amb les indianes i inicia el seu despegament econòmic.

Canvis econòmics del segle XVIII

El creixement demogràfic marca aquest segle - la població europea augmenta constantment gràcies al descens de la mortalitat. A Espanya aquest creixement és desigual: a la perifèria es duplica (especialment Catalunya) mentre que a l'interior només creix un 20-30%.

Al sector agrari, Anglaterra fa la seva revolució agrària però Espanya no aconsegueix resoldre els seus problemes de baix rendiment agrícola. Les condicions climàtiques, les amortitzacions i les càrregues sobre la pagesia impedeixen millores significatives.

Catalunya és l'excepció: aconsegueix incrementar la producció i inicia una especialització en productes d'exportació. La vinya esdevé el producte estrella i es desenvolupa una agricultura de mercat.

S'impulsen les manufactures per reduir les importacions. A Catalunya, la indústria tèxtil cotonera amb les indianes obre la porta a les innovacions tècniques. El decret de lliure comerç amb Amèrica (1778) de Carles III facilita aquest creixement econòmic català.

Recorda: Catalunya comença a diferir econòmicament de la resta d'Espanya ja al segle XVIII.

La crisi de l'Antic Règim (1808-1833)

La Revolució Francesa (1789) marca l'inici de la crisi de l'Antic Règim a Europa. A Espanya, les guerres exteriors i les dificultats econòmiques demostren la incapacitat dels governs borbònics.

El 1808 esclata la Guerra del Francès quan Napoleó aprofita el conflicte entre Carles IV i el seu fill Ferran per obligar-los a abdicar a Baiona i nomenar el seu germà Josep Bonaparte rei d'Espanya.

La població espanyola es revolta i s'inicia una guerrilla de resistència. Els patriotes es reuneixen a Cadis i formen les Corts de Cadis (1810), que al 1812 redacten la Constitució de Cadis ("La Pepa"), la primera constitució de l'Estat Espanyol.

Quan acaba la guerra (1814), Ferran VII torna però es nega a respectar la Constitució i restaura la monarquia absoluta.

Punt clau: La Constitució de 1812 representa el primer intent seriós de crear un estat liberal a Espanya, encara que Ferran VII la ignorarà completament.

El regnat de Ferran VII (1814-1833)

Ferran VII és un rei absolutista que intenta mantenir la monarquia absoluta, però es veu obligat a cedir davant els pronunciamientos militars en diverses ocasions.

El seu regnat té tres etapes clares: primer el retorn a la monarquia absoluta (1814-1820), després el Trienni Liberal (1820-1823) quan el pronunciamiento de Riego l'obliga a signar la Constitució de 1812, i finalment la Dècada Ominosa (1823-1833) amb el retorn definitiu a l'absolutisme.

Durant aquesta darrera etapa, Ferran VII s'enfronta a greus problemes econòmics agreujats per la pèrdua de les colònies americanes (només queden Cuba, Puerto Rico i Filipines).

El problema successori esclata quan al 1830 neix Isabel, filla de Ferran i Maria Cristina. La Pragmàtica Sanció permet que Isabel hereti el tron, però els partidaris de Carles Maria Isidre (els carlins) no ho acceptaran, preparant el terreny per a les guerres carlines.

Recorda: La qüestió successoria esdevindrà un conflicte polític entre l'Antic Règim (carlins) i el liberalisme (isabelins).

La construcció de l'estat liberal (1833-1874)

Amb Isabel II s'aboleix definitivament l'Antic Règim i es consolida l'estat liberal basat en la separació de poders, la igualtat davant la llei i un sistema econòmic capitalista.

El seu regnat ha de fer front a la Primera Guerra Carlina (1833-1840), que enfronta dos models oposats: els carlins representen l'Antic Règim mentre els isabelins representen el canvi cap a l'estat liberal.

Els liberals es divideixen en moderats i progressistes, que malgrat les diferències de detall, estan d'acord en les qüestions bàsiques: monarquia constitucional, sufragi censatari i oficialitat de la religió catòlica.

Entre 1833 i 1843 es fan les reformes definitives: la reforma agrària liberal amb les desamortitzacions de Mendizábal (1836) i Madoz (1855), i les constitucions de 1837 (progressista) i 1845 (moderada).

Punt clau: L'estat liberal espanyol s'estableix mitjançant un pacte entre la corona i els liberals, no a través d'una revolució com a França.

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Al setembre de 1868 esclata "La Gloriosa", una revolta popular que destrona Isabel II. Els generals Prim i Serrano lideren un govern provisional que vol implantar un règim molt més democràtic basat en el sufragi universal masculí.

La Constitució de 1869 recull aquests principis democràtics. Es busca un nou rei que no sigui dels Borbó i s'escull Amadeu de Savoia (1870-1873), però el seu regnat serà curt i problemàtic per la manca de suport popular.

Al 1873, Amadeu I abdica i es proclama la Primera República Espanyola, que només dura 11 mesos amb quatre presidents diferents. El projecte republicà federal fracassa per la manca de recolzaments i els continus conflictes.

El cop d'estat del general Manuel Pavía (gener 1874) acaba amb el primer intent d'Estat democràtic a Espanya i obre la porta a la Restauració Borbònica.

Recorda: Aquest període marca l'última fase de la revolució liberal espanyola, però la inestabilitat política impedeix consolidar un règim democràtic.

Transformacions agràries del segle XIX

La reforma agrària liberal (1837) pretén consolidar la propietat privada i desenvolupar una economia de mercat acabant amb les traves de l'Antic Règim.

S'aconsegueix a través de tres mesures: la supressió del feudalisme, la desvinculació (fi de les primogenitures) i les desamortitzacions de Mendizábal (1836) i Madoz (1855).

Però els resultats no són els esperats. Els antics senyors esdevenen els nous propietaris, mentre que els pagesos que conreaven les terres no obtenen la propietat i esdevenen arrendataris o jornalers.

La reforma augmenta la producció agrícola, però per conrear més superfície, no per millores tècniques. Això comporta l'estancament del sector agrari espanyol amb dues estructures problemàtiques: el minifundisme al nord i el latifundisme al centre i sud.

Punt clau: La reforma agrària beneficia principalment la burgesia i la noblesa, mentre que la situació dels pagesos no millora significativament.

Catalunya: l'excepció industrial

Catalunya és l'excepció en el panorama agrari espanyol. La reforma agrària hi afavoreix la millora de les tècniques i l'augment de la producció gràcies a l'accés a la propietat de la burgesia i pagesos benestants.

Les terres catalanes eren de proporcions mitjanes i molts pagesos tenien contractes emfitèutics estables, cosa que els permetia invertir en millores. Tot i això, els masovers i rabassaires continuaven en situació precària.

L'agricultura catalana viu una època de prosperitat amb la vinya com a cultiu principal destinat a l'exportació. Aquest èxit agrari facilita el camí cap a la industrialització proporcionant mà d'obra i capitals.

A partir de 1830, Catalunya esdevé la "fàbrica d'Espanya" amb una indústria tèxtil cotonera que evoluciona de la tradició manufacturera del segle XVIII. La introducció de la màquina de vapor i la mecanització permeten augmentar la producció i reduir costos.

Recorda: Catalunya aprofita l'energia hidràulica establint fàbriques i colònies tèxtils a les ribes dels rius per compensar la manca de carbó.

Industrialització i comerç exterior

A la resta d'Espanya, el procés d'industrialització és molt més lent. A finals del segle XIX destaca el País Basc com a nucli industrial en metal·lúrgia i siderúrgia, mentre que Astúries es consolida en la mineria de carbó.

A partir de 1855 s'inicia la construcció de la xarxa ferroviària espanyola $el primer tram va ser Barcelona-Mataró el 1848$, que facilita el transport de mercaderies i augmenta el mercat interior.

Arran de la pèrdua de les colònies americanes, Espanya busca reforçar el comerç exterior amb països europeus com Gran Bretanya i França, mantenint els vincles amb Cuba i Puerto Rico.

Es produeix un debat entre lliurecanvisme i proteccionisme. Fins al 1870 domina la postura lliurecanvista, després s'imposa el proteccionisme amb lleis i aranzels per protegir la producció nacional.

Punt clau: El debat comercial reflecteix les tensions entre regions: Catalunya industrialitzada demana proteccionisme mentre altres zones prefereixen el lliure comerç.